El foc i l'aigua han discutit
al fons del bosc ,per una juguesca.
Quan l'una crida,l'altre s'encrespa
i deixen l'aire ple de neguit.
Tanta cridòria, a que treu cap?
Parlen de vents i de flamarades,
de llamps i trons de nuvolades.
Per què es barallen?Ningú no ho sap.
Ni un ni l'altre ens ho diran.
S'han embestit talment dues ferers:
(són quatre gotes escadusseres
i un tou de brases agonitzan!)
De tal manera s'han esforçat
que la baralla és acabada
la brasa,humida,ja és apagada;
de calor l'aigua s'ha evaporat.
Al clot del bosc torna have-hi pau;
per entre flors i cuques amigues
hàbils com sempre,passen formigues
duent engrunes cap el seu cau.
JOANA RASPALL
dimecres, 30 de gener del 2013
dimecres, 23 de gener del 2013
DIVERSITAT
Un bou de banyes llargues
que té la panxa plena
de tanyes herbes
que a menjat,
està mirant com passa
un núvol d'estornells
sobre el seu cap.
Remugant es pregunta:
-Què treuen es treuen ,infeliços,
del cel,on no hi a herba
per a menjar?
Els estornells se'l miren:
-Què en treu, el bou, de l'herba,
si amb la panxa tan grossa
no pot volar?
JOANA RASPALL
que té la panxa plena
de tanyes herbes
que a menjat,
està mirant com passa
un núvol d'estornells
sobre el seu cap.
Remugant es pregunta:
-Què treuen es treuen ,infeliços,
del cel,on no hi a herba
per a menjar?
Els estornells se'l miren:
-Què en treu, el bou, de l'herba,
si amb la panxa tan grossa
no pot volar?
dijous, 17 de gener del 2013
dijous, 13 de desembre del 2012
dimarts, 11 de desembre del 2012
dilluns, 10 de desembre del 2012
EL NOM DE NADAL
Sota el nom de Nadal
sento una cosa
que jo no sé ben bé com l'he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir...
I tant se val, si va sorgir l'estel
i assenyalà la ruta
a tres reis d'Orient, creuant el cel...
sento una cosa
que jo no sé ben bé com l'he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir...
I tant se val, si va sorgir l'estel
i assenyalà la ruta
a tres reis d'Orient, creuant el cel...
I tant se val,
si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a l'Establia...
I tant se val,
veure que pengen riques lluentors
aquí i allà,
en mostra d'alegria...
Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.
Per definir-la no trobo cap mot!
Deu ser una força que aconseguiria
que ni hi hagi a la terra
cap país sense amor
ni cap llar sense pa!
El dolç nom de Nadal ens dóna pistes...
Si la força existeix
l'hem de trobar!
Joana Raspall
Subscriure's a:
Missatges (Atom)