llisca sobre les coses!
És un ven de carícies,
és un bre de cançó.
De les branques florides
pengen gotes perlades,
diamants que fulgren
amb un lleu tremolor.
Quina pau! Quin silenci !
Una llum de vellutada
difumina les formes,
i l'esguard,fascinat,
hi crea fantasiosos
camins de meravella
vers un món somiat.
JOANA RASPALL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada